Com que el temps convidava a dibuixar a través del balcó, avui he fet uns quants pastels dels quals estic força content. M'agrada dibuixar amb el color, i també m'encanta la textura del paper i la seva versatilitat.
Oriol Arisa
diumenge, 17 de novembre del 2013
dissabte, 16 de novembre del 2013
Art de Trobada se'n va a l'Estruch!!
Doncs així és... a partir del mes de gener tindrem un espai de treball a NauEstruch, que és on es duen a terme els projectes d'arts visuals.
Tot continuant amb la línia de treball iniciada a la primavera al laboratori social metropolità, el projecte presentat consistirà bàsicament en convertir aquest espai en un lloc de trobada pels qui ens interessen les arts plàstiques, donant força importància a la participació i a la rebuda de propostes per part de tothom qui vulgui aprofitar-lo. Entre d'altres activitats, es plantejaran una serie de tallers pràctics per conèixer els procediments que s'utilitzen en la pintura mural. I si hi ha interès i veiem la possibilitat de posar-los en pràctica, farem una obra ben bonica!
Seguirem informant...
Tot continuant amb la línia de treball iniciada a la primavera al laboratori social metropolità, el projecte presentat consistirà bàsicament en convertir aquest espai en un lloc de trobada pels qui ens interessen les arts plàstiques, donant força importància a la participació i a la rebuda de propostes per part de tothom qui vulgui aprofitar-lo. Entre d'altres activitats, es plantejaran una serie de tallers pràctics per conèixer els procediments que s'utilitzen en la pintura mural. I si hi ha interès i veiem la possibilitat de posar-los en pràctica, farem una obra ben bonica!
Seguirem informant...
divendres, 8 de novembre del 2013
Entrevistes pel projecte p.a.s.p.a.r.t.u.
Aquí teniu els enllaços a les entrevistes que ens van fer els de Viuda D pel projecte p.a.s.p.a.r.t.u. Esperem que us resultin interessants!
Membres d'Art de Trobada
https://www.youtube.com/watch?v=Xc50X2RkWh8
Oriol Arisa
http://vimeo.com/62602186
Membres d'Art de Trobada
https://www.youtube.com/watch?v=Xc50X2RkWh8
Oriol Arisa
http://vimeo.com/62602186
dijous, 19 de setembre del 2013
Sortida al castell de Can Feu
La sortida del dissabte ha estat molt agradable. He agafat els llapissos i les cretes i he quedat amb les amigues de Dibuixant Sabadell: el nostre objectiu era anar fins el castell de Can Feu i fer uns bons dibuixos i pintures.
L'únic problema és que una part de l'edifici estava envoltada per una tanca, i quan hem passat de seguida ha vingut el vigilant i ens ha dit que sortíssim d'allà! Però tot i així hem trobat bons racons per retratar aquest edifici singular. També ens hem promès tornar amb un permís de l'ajuntament, i així se suposa que ens deixaran visitar l'interior del castell. Cal dir que està molt deteriorat: hi ha xemeneies a punt de caure, parts de la cornisa que s'han desprès, algun tros de teulada que també ha cedit...
I en quan als dibuixos, ha estat interessant veure la varietat de resultats: mentre que en alguns el castell semblava sòlid i indestructible, en d'altres semblava més mal·leable, com si estigués fet amb terracota fresca. Els enquadraments també ens han donat molt joc. N'hi ha hagut per tots els gustos!
L'únic problema és que una part de l'edifici estava envoltada per una tanca, i quan hem passat de seguida ha vingut el vigilant i ens ha dit que sortíssim d'allà! Però tot i així hem trobat bons racons per retratar aquest edifici singular. També ens hem promès tornar amb un permís de l'ajuntament, i així se suposa que ens deixaran visitar l'interior del castell. Cal dir que està molt deteriorat: hi ha xemeneies a punt de caure, parts de la cornisa que s'han desprès, algun tros de teulada que també ha cedit...
I en quan als dibuixos, ha estat interessant veure la varietat de resultats: mentre que en alguns el castell semblava sòlid i indestructible, en d'altres semblava més mal·leable, com si estigués fet amb terracota fresca. Els enquadraments també ens han donat molt joc. N'hi ha hagut per tots els gustos!
Aquí no s'hi podia estar! El vigilant s'amagava a prop del lavabo químic...
La porta de les cavallerisses, amb un missatge enigmàtic
Dins de les cavallerisses algú va decidir posar-hi una sala d'estar
Vista general de les cavallerisses
La nostra producció artística
Les nostres obres, amb el castell al fons
Alguns dels dibuixos que he fet
Oriol Arisa
dimecres, 28 d’agost del 2013
dimarts, 27 d’agost del 2013
dimecres, 10 de juliol del 2013
Diari de treball sobre El Rada (IX): entrevista a la Pepita Pérez
Quan tenia uns set o vuit anys, la Pepita Pérez va viatjar diversos cops amb la "Rúbia" del Rada fins a la platja de Castelldefels. D'aquells viatges recorda la manca de combustible i altres situacions semblants a les que ja ens havia explicat l'Antònia Busquets. També recorda la costum que tenia el Rada d'aturar-se a les gasolineres per repostar i barrejar la gasolina amb aigua. A saber com s'ho feia perquè allò rutllés. El que está clar és que la Rúbia no anava amb un motor elèctric, a no ser que en algun moment aquest motor hagués estat substituït pel de gasolina i aigua (o el que fos...)
Un altre detall surrealista és que sobre la Rúbia hi solia haver una canya, a l'extrem de la qual hi penjava una gran pastanaga. Segons el senyor Rada, això era un mecanisme que feia que el cotxe corrés més, igual que quan els conills veuen una pastanaga al davant seu i intenten atrapar-la.
La afició del Rada pels avions i la aeronàutica va fer que conegués a l'Alfred Pérez, pare de la Pepita, que també compartia aquesta mateixa afició. El Rada es va construïr una espècie d'ales per saltar i volar des de la Torre de l'Aigua, però el senyor Alfred el va convèncer perquè escollís un lloc menys perillós, proper al pont de la Salut. Però el vol no va ser gaire exitós i va acabar amb una bona trompada.
diumenge, 16 de juny del 2013
Diari de treball sobre El Rada (VIII): nous detalls interessants
Ahir al Taller1 de l'Estruch vam mostrar per primer cop les entrevistes sobre el Rada, i van agradar força. Falten unes quantes entrevistes més i un bon treball d'edició, però segur que quedarà la mar de bé.
A més, en una trobada amb en Josep Font (un altre veí del carrer Sant Miquel) hem comentat algunes coses que ja havien sortit a les entrevistes, la qual cosa ens ha proporcionat alguns detalls interessants.
A més, en una trobada amb en Josep Font (un altre veí del carrer Sant Miquel) hem comentat algunes coses que ja havien sortit a les entrevistes, la qual cosa ens ha proporcionat alguns detalls interessants.
- Respecte a la "bicicleta tunejada" que en Joan Arisa havia vist córrer amunt i avall del carrer, en realitat era el primer vehicle terrestre que havia fabricat el Rada. Portava quatre pedals (dos al davant i dos al darrere) i segurament va ser un regal que li va fer al seu fill David. Així que els dos solien passejar-se amb l'aparell pel carrer Sant Miquel.
- El motor d'un dels cotxes, fet per ell mateix, era elèctric. I funcionava perfectament!! El que no sabem segur és si aquest era el motor de la rúbia-roulotte, tot i que és molt probable.
- Al Rada li agradava compartir els seus coneixements sobre mecànica i aeronàutica amb la gent de l'Aeroport de Sabadell, i segons deia el senyor Josep, aquests coneixements solien ser força superiors als de la resta. De fet un altre testimoni ens ha confirmat que amb un dels seus aparells voladors va fer un altre vol de prova des de la Timba. La idea era saltar des de dalt de la Torre de l'Aigua, però algun amic seu el va persuadir perquè escollís un lloc menys perillós. Aleshores va voler saltar des del Pont de la Salut, però al final el van convèncer perquè ho fes des d'un lloc una mica menys alt. I així va ser...
- Es manté la teoria de que el nom de Rada era el d'un pilot o mecànic alemany de la Segona Guerra Mundial. Això coincideix amb el que va dir en Joan Arisa, però no concorda amb el que ens va dir en Joaquim Soler.
dijous, 6 de juny del 2013
Diari de treball sobre El Rada (VII): Fotos de l'arxiu Caba
A l'espera de trobar material gràfic sobre els invents del Rada, aquí us mostro algunes de les fotos de l'arxiu Caba. Des que van iniciar el seu negoci, els responsables de Carrosseries Caba (taller situat al carrer Montllor i Pujal, molt a prop de casa el Rada) van tenir la gran idea d'anar fotografiant els vehicles que reparaven.
Aquestes fotos reflecteixen una època en què les reparacions es feien de manera totalment artesanal, fins al punt de convertir els cotxes en autèntiques obres d'art, tant en la carrosseria com en els acabats. A la seva manera el senyor Esteve Renom també va formar part d'aquell món ja desaparegut.
Carrosseries Caba, en l'actualitat
En Salvador Caba, fundador del negoci
Exterior i interior d'una ambulància dels anys 30
Exterior i interior d'una ambulància, una mica més antiga. Espectacular!!
Un cotxe accidentat, abans de la seva reparació
El cotxe, després de passar pel taller
dilluns, 3 de juny del 2013
Nous retrats
Ja tenim un nou intercanvi creatiu!! L'Ariadna Albareda i el David Wells s'han retratat mútuament, i el resultat ha quedat així de bonic.
Abrainiadna
Once
upon a time there was a brain
Living
inside a clever girl’s head
It
worked so hard it began to complain
But
she didn’t listen to what said.
So
the brain said ‘enough is enough’,
‘I
need a rest from all this stuff’.
Then
she noticed a feeling inside
That
was when part of her brain died.
Then
Ariadna (for that is her name)
Realised
she’d made a terrible mistake;
She
had nearly lost the game
And
now her brain would never be the same.
So
now she really has changed her mind
And
started anew so she can find
A
way to love and respect her brain;
She
promises never to do it again.
dilluns, 27 de maig del 2013
Diari de treball sobre El Rada (VI): Primeres fotos (1955-1956)
Ja tenim les primeres fotos del Rada!! Les hem trobat en un dels àlbums de fotos de la senyora Antònia Busquets. Les dues primeres corresponen a una sortida a la Font de les Maioles, l'any 1955, mentre que l'altra correspon a una sortida a Rellinars, l'any 1956. Ambdues excursions es devien fer amb el seu vehicle-roulotte. El vehicle no el podem apreciar, però les tres imatges sí reflecteixen la faceta de taxista del senyor Esteve Renom, i també ens permeten intuïr la capacitat de transport del seu vehicle!!
divendres, 24 de maig del 2013
Diari de treball sobre El Rada (V): Entrevista a Joaquim Soler
Aquest matí he fet una entrevista al senyor Joaquim Soler, veí del Rada i bon coneixedor del personatge. I la veritat és que li ha donat una nova dimensió: amb la informació que n'hem tret, haurem de començar a pensar que Esteve Renom era força més que un excel·lent mecànic i autor d'uns quants invents més o menys anecdòtics.
El senyor Joaquim ens ha explicat coses interessantíssimes. Sense haver estudiat mecànica, El Rada dibuixava els seus propis plànols. Aquestes són algunes de les creacions que hem conegut avui:
A part d'això, també hem descobert que el "cotxe-roulotte" es va fer partint pel mig un cotxe més petit, i aprofitant els trossos d'una caldera que va explotar, es va ampliar el vehicle. I finalment, el senyor Joaquim ens ha dit una altra cosa important: el sobrenom de El Rada li vé de quan presentava els seus invents a la gent, i aquesta li deia: "Ja l'hem errada!!". I així es va quedar.
El senyor Joaquim ens ha explicat coses interessantíssimes. Sense haver estudiat mecànica, El Rada dibuixava els seus propis plànols. Aquestes són algunes de les creacions que hem conegut avui:
- Una màquina voladora, fabricada abans de la Guerra Civil. El vol inaugural es va dur a terme des del terrat de casa seva, i va finalitzar en un hort proper.
- Un projecte per construïr un túnel subterrani que havia d'arribar fins a Mallorca. En una ocasió en què el general Franco va visitar Sabadell, El Rada va intentar presentar-li els plànols. Sembla que el van detenir pel seu aspecte sospitós.
- Un altre projecte per fer una pista d'helicòpters a la Plaça Catalunya, de Barcelona. La idea era que transportessin a la gent fins a l'Aeroport del Prat, doncs El Rada va preveure que seria difícil arribar-hi en cotxe.
A part d'això, també hem descobert que el "cotxe-roulotte" es va fer partint pel mig un cotxe més petit, i aprofitant els trossos d'una caldera que va explotar, es va ampliar el vehicle. I finalment, el senyor Joaquim ens ha dit una altra cosa important: el sobrenom de El Rada li vé de quan presentava els seus invents a la gent, i aquesta li deia: "Ja l'hem errada!!". I així es va quedar.
Joaquim Soler a casa seva
dijous, 16 de maig del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (V)
Ja tenim les primeres entrevistes!! La veritat és que donen una informació molt valuosa sobre el personatge que ens ocupa. També hi ha hagut alguns moments memorables, sobretot per part de la senyora Antònia Busquets: 93 anys la contemplen, però té el cap a ple rendiment, i ens ha proporcionat algunes anècdotes realment divertides.
Es confirma que el cotxe més convencional era el que el Rada feia servir com a taxi i també com a vehicle propi. Com ja havíem dit anteriorment, aquest fet li servia per guanyar uns diners, però també cobrava en espècies (això solia consistir en un àpat que es celebrava en alguna de les destinacions escollides pels seus passatgers). L'altre vehicle era més experimental, però també el va fer servir en algunes ocasions. Un dels nostres entrevistats ho recorda molt bé. I finalment, també es reforça la idea de que existia una relació entre els invents del Rada i el taller de Cal Caba.
Es confirma que el cotxe més convencional era el que el Rada feia servir com a taxi i també com a vehicle propi. Com ja havíem dit anteriorment, aquest fet li servia per guanyar uns diners, però també cobrava en espècies (això solia consistir en un àpat que es celebrava en alguna de les destinacions escollides pels seus passatgers). L'altre vehicle era més experimental, però també el va fer servir en algunes ocasions. Un dels nostres entrevistats ho recorda molt bé. I finalment, també es reforça la idea de que existia una relació entre els invents del Rada i el taller de Cal Caba.
dijous, 9 de maig del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (IV)
Durant l'última conversa d'ahir van aparèixer noves i valuoses informacions, que malgrat que no tenen a veure el Rada, ajuden a situar-lo en un determinat context històric.
Pel que sembla, durant la Postguerra van coincidir una sèrie de personatges que es dedicaven a la reparació de vehicles i altres tipus d'aparells; i resulta que treballaven al carrer Sant Miquel i els seus voltants. Un d'ells era El Rada, però també cal recordar a l'Enric Ferrando (conegut com "El Biciclista") doncs sens dubte era tot un personatge. Vaig tenir la sort de conèixe'l quan jo era encara molt petit, però mai em va deixar indiferent... segur que em donaria per fer una altra investigació completa.
Així doncs, en ambdós casos ens trobem davant d'un tipus molt determinat, amb un aspecte certament estrafalari, i que havia sabut construïr-se un món propi malgrat totes les dificultats de l'època: un taller oliós, ennegrit per la grassa, i voltat de cotxes i aparells estranys.
Un altre fet interessant és que ben a prop dels tallers d'aquests dos individus (concretament, al carrer Montllor i Pujal, nº81) hi havia Cal Caba, que era un dels tallers de reparació de vehicles més importants de l'època. Alguns d'aquests vehicles eren de tamany considerable. Això és important per dues coses: per una banda ens fa pensar que entre aquest taller i el del Rada hi podria haver una certa connexió professional (potser la seva "roulotte" havia estat adquirida allà mateix...?) I per altra banda, sabem que els de Cal Caba conserven un gran arxiu de fotografies dedicat a tot tipus de vehicles i reparacions. Amb una mica de sort podríem mirar de consultar-lo, i qui sap si allà hi podríem trobar algun testimoni gràfic dels invents del Rada. Seria genial!!
Seguirem informant!
Pel que sembla, durant la Postguerra van coincidir una sèrie de personatges que es dedicaven a la reparació de vehicles i altres tipus d'aparells; i resulta que treballaven al carrer Sant Miquel i els seus voltants. Un d'ells era El Rada, però també cal recordar a l'Enric Ferrando (conegut com "El Biciclista") doncs sens dubte era tot un personatge. Vaig tenir la sort de conèixe'l quan jo era encara molt petit, però mai em va deixar indiferent... segur que em donaria per fer una altra investigació completa.
Així doncs, en ambdós casos ens trobem davant d'un tipus molt determinat, amb un aspecte certament estrafalari, i que havia sabut construïr-se un món propi malgrat totes les dificultats de l'època: un taller oliós, ennegrit per la grassa, i voltat de cotxes i aparells estranys.
Un altre fet interessant és que ben a prop dels tallers d'aquests dos individus (concretament, al carrer Montllor i Pujal, nº81) hi havia Cal Caba, que era un dels tallers de reparació de vehicles més importants de l'època. Alguns d'aquests vehicles eren de tamany considerable. Això és important per dues coses: per una banda ens fa pensar que entre aquest taller i el del Rada hi podria haver una certa connexió professional (potser la seva "roulotte" havia estat adquirida allà mateix...?) I per altra banda, sabem que els de Cal Caba conserven un gran arxiu de fotografies dedicat a tot tipus de vehicles i reparacions. Amb una mica de sort podríem mirar de consultar-lo, i qui sap si allà hi podríem trobar algun testimoni gràfic dels invents del Rada. Seria genial!!
Seguirem informant!
dimarts, 7 de maig del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (III)
Aquest cap de setmana vaig parlar amb un testimoni molt bo, que em va explicar uns quants detalls sobre els vehicles transformats pel Rada. De fet aquest testimoni va participar en un viatge fins a Gallifa, acompanyat pel nostre insigne conductor i 15 passatgers més!!
L'existència de 3 vehicles "tunejats" sembla gairebé confirmada:
L'existència de 3 vehicles "tunejats" sembla gairebé confirmada:
- Dos cotxes. No està clar si un d'ells era d'ús privat. El que està clar és que el Rada es guanyava uns calerons fent de taxista (en aquella època ningú tenia cotxe propi). Un d'aquests dos vehicles era de gran tamany, i estava pensat per poder-hi conviure, com si fos una espècie de roulotte. Això ens ajuda a entendre per què tenia tanta capacitat, fins al punt que comptava amb una gran taula central que si s'esqueia podia elevar-se fins al sostre.
- Una estranya bicicleta tunejada, que li servia per moure's pel barri. Fins ara desconeixíem l'existència d'aquest invent, per la qual cosa haurem d'investigar més.
dissabte, 4 de maig del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (II)
Ahir vaig anar a l'Arxiu Històric de Sabadell per buscar més informació sobre aquest il·lustre "tunejador" de cotxes. No hi havia estat mai, i la veritat és que va ser molt interessant.
De moment el que hem trobat és el següent... en els padrons del 1936 i el 1945, el senyor Esteve Renom Escuder hi consta com a mecànic per compte propi, nascut el 1901 i resident al carrer Sant Miquel, 47. La seva data de defunció encara no la tenim, però sabem que el seu fill petit, David Renom Solà, nascut l'any 1936, va viure en aquest mateix domicili fins ben entrats els anys 80.
Encara no tenim cap foto ni document que ens doni una idea de com eren els seus invents, així que seria interessant contactar amb el seu fill o néts, si és que els té, i a veure si ens ho poden mostrar.
Seguirem informant!!
De moment el que hem trobat és el següent... en els padrons del 1936 i el 1945, el senyor Esteve Renom Escuder hi consta com a mecànic per compte propi, nascut el 1901 i resident al carrer Sant Miquel, 47. La seva data de defunció encara no la tenim, però sabem que el seu fill petit, David Renom Solà, nascut l'any 1936, va viure en aquest mateix domicili fins ben entrats els anys 80.
Encara no tenim cap foto ni document que ens doni una idea de com eren els seus invents, així que seria interessant contactar amb el seu fill o néts, si és que els té, i a veure si ens ho poden mostrar.
Seguirem informant!!
dilluns, 29 d’abril del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (I)
Des de petit havia sentit parlar d'un inventor que havia viscut al carrer Sant Miquel, a prop de casa els meus avis. Tothom el coneixia com El Rada. El que explicaven els veïns era gairebé llegendari: se sap que modificava cotxes, els quals funcionaven amb un estrany combustible (eren els temps de la Postguerra...) L'interior dels vehicles sembla que també era espectacular i avançat al seu temps. I pujar fins a Rellinars amb el seu últim model havia de ser tota una experiència.
Avui ha estat el primer dia d'investigació sobre el personatge. Hem començat a contactar amb persones del barri perquè ens aportin més informació sobre ell, i la dada més important que ens han donat és el seu nom verdader: el Rada en realitat es deia Esteve Renom. Això ens facilitarà molt la feina a la hora de buscar més informació.
Avui ha estat el primer dia d'investigació sobre el personatge. Hem començat a contactar amb persones del barri perquè ens aportin més informació sobre ell, i la dada més important que ens han donat és el seu nom verdader: el Rada en realitat es deia Esteve Renom. Això ens facilitarà molt la feina a la hora de buscar més informació.
diumenge, 28 d’abril del 2013
Properes activitats
Aquesta és la programació que hem preparat per la setmana que vé. Us hi esperem! Estarem al Taller1 de l'Estruch.
diumenge, 10 de març del 2013
Places i eixides de Sabadell
Continuen les sessions dominicals per sortir a dibuixar. Aquí en teniu unes quantes mostres més... a part de les places, les eixides també són molt característiques de la nostra ciutat. Us animeu a retratar-les?
dimarts, 5 de març del 2013
Apunts a l'entorn d'una exposició d'Alfons Borrell
El dissabte passat el
Museu d'Art de Sabadell va organitzar una visita guiada a l'exposició
d'Alfons Borrell, conduïda per l'Oriol Vilapuig, tot plegat en presència
de l'artista. Els que encara no la hagueu vist aprofiteu per anar-hi,
doncs és especialment recomanable.
En quan al que es va dir durant la visita, m'agradaria apuntar algunes coses sobre les quals no estic d'acord. Bàsicament trobo que es va parlar massa en termes de dualitat, entre l'abstracció i la figuració, entre el dibuix i la pintura, i inclús entre el que és color i el que no ho és. En tots tres casos em sembla un discurs superat des de fa molt de temps, però de tot plegat el que em va cridar més l'atenció va ser una breu afirmació de l'artista, segons la qual el gris no és un color. Crec que darrere d'aquest fet hi ha un problema teòric -relacionat amb el concepte de síntesi substractiva- que té conseqüències en els resultats d'una obra.
Més enllà d'això, tot el que es pugui dir queda eclipsat quan es veuen les obres. L'exposició és un gran recorregut per la trajectòria d'un artista molt sensible, que sempre ha estat fidel als seus plantejaments, per la qual cosa mereix tot el respecte.
En quan al que es va dir durant la visita, m'agradaria apuntar algunes coses sobre les quals no estic d'acord. Bàsicament trobo que es va parlar massa en termes de dualitat, entre l'abstracció i la figuració, entre el dibuix i la pintura, i inclús entre el que és color i el que no ho és. En tots tres casos em sembla un discurs superat des de fa molt de temps, però de tot plegat el que em va cridar més l'atenció va ser una breu afirmació de l'artista, segons la qual el gris no és un color. Crec que darrere d'aquest fet hi ha un problema teòric -relacionat amb el concepte de síntesi substractiva- que té conseqüències en els resultats d'una obra.
Més enllà d'això, tot el que es pugui dir queda eclipsat quan es veuen les obres. L'exposició és un gran recorregut per la trajectòria d'un artista molt sensible, que sempre ha estat fidel als seus plantejaments, per la qual cosa mereix tot el respecte.
Oriol Arisa
dilluns, 25 de febrer del 2013
Reunió al Vapor Cusidó
El dissabte passat, els veïns de la Creu Alta van celebrar una reunió per començar a decidir el futur de l'espai que fins fa poc ocupava el Vapor Cusidó. Aquest enorme solar d'uns 5.000 m2, situat entre els carrers Montseny i Antoni Cusidó, s'ha convertit en un espai mort però ple de possibilitats de futur.
Les propostes van ser força variades, però tothom va coincidir en què un espai tan gran pot complir diversos usos a la vegada. Així es va comentar la idea de crear-hi horts urbans, un espai de lleure, un altre espai destinat a aparcament... el que està clar és que no volem que segueixi tal com i està ara!!
Un valerós membre d'Art de Trobada va estar participant-hi i pintant la paret amb la gent de Llamps i Trons, que és tal com s'anomena la coordinadora jove de la Creu Alta. Aquesta coordinadora és un projecte sorgit del moviment associatiu i juvenil de La Creu Alta amb l'objectiu d'esdevenir un espai de trobada de les entitats i el jovent del barri.
Us passo algunes fotos de la tàpia que envolta l'espai, esplèndidament pintada per diversos artistes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)